Abans de tot, dedueixo que no tothom podrà veure l’adequació i la coherència d’aquest video i la classe de religió. Segurament haureu seguit la vostra intuïció, només en començar el vídeo, o sigui, haureu tornat primitius. Pot ser que m’hagi equivocat, i que hàgiu comportat com tots els altres classes de religió a l’hora de escoltar la cançó. Però la meva intenció era donar una sensació de revolució, ja que hem estat parlant sobre el sentit de la vida i la llibertat. M’imagino que no us hauria passat pel cap, presentar aquest video en classe de religió. Per sentit comú, aquest vídeo en si, no té ni mínima adequació ni coherència. Per tant, és lògic no posar-lo. Però aquest fet, no vol dir que us ha de condicionar aquesta lògica. Jo crec que, el factor que esdevé el vídeo en un adequat, és això. En ningun moment, el nostre professor ens ha limitat el tipus de la cançó. No crec que la lògica general ens ha de condicionar el tipus de la cançó que es podria presentar, si estem parlant de la llibertat. Però, atenció. sempre i quan el vídeo sigui adequat al contingut de la matèria. Deixant aquesta idea tan escandalosa, vaig a explicar l’adequació.
Fins ara, les cançons que s’ha presentat a classe de religió, transmitien lletres que feien reflexionar. I aquest vídeo? És cert que aquest vídeo en si, no reflecteix res. Doncs, és això que vull reflectir. Ja que parlem del sentit de la vida, reflectim realment alguna cosa? De les persones que em van parlar d’aquesta cançó, a excepció dels coreans, ni tan sol sabia el significat exacte de la frase “Oppan Gangnam Style”. Us asseguro que la majoria no sabeu l’existència d´”N” darrere de paraula “oppa”. Ja que molta gent m’havia preguntat, us lo aclareixo aqui. “oppa” en la idioma vulgar, vol dir “tio weno”, i “n” darrere del “oppa” és el verb ser. I “Gangnam” és un barri molt luxuriós de Seúl. O sigui, “aquet noi tan bo(que sóc “jo”) és d’estil del barri Gangnam(luxuriós)”. Tornant enrere. Escolteu la cançó un cop i altre i altre, i l’eix d’atenció tendeix a enfocar en la diversió. Torno a dir el mateix, amb altres paraules. Escolto al meu amic un cop i altre i altre, però no el coneixo de res. És que em fixo més en altres coses que aquella persona en si. El coneixo desde fa molt de temps, he parlat amb ell molts cops, però ni tan sol conec el seu cognom. Ja no dic si se si li agrada o no portar el rellotge per no arribar tard, ni si li sembla bé l’angoixa que genera aquesta societat de democràcia que ens condiciona a pensar que som lliures. No vull determinar aquesta societat amb una sola cançó, però les estadístiques tenen un significat considerable.
Per concloure, sigueu lliures, però recordeu que ser lliure és fer el que em dóna la gana, i reflectiu sobre la “no-reflexió”. És que m’havia fet gràcia reflectir sobre la “reflexió”, i no reflectir sobre la “no-reflexió”, si realment estem més a prop de la “no-reflexió” que la “reflexió”. La meva conclusió personal, és que està bé avançar i mirar més enllà del que podem veure. Però em sembla graciós, intentar veure més enllà, si NO VOLEM VEURE el que podem veure. Crec que això és la part bella de la vida. Saber apreciar. I saber apreciar, s’apren per mitjà de la manca d’allò. Per això, tots els errors que fem, són necessaris per a la vida. Es pot aprendre per mitjà dels errors. Però i els errors que els sabem, però que esl repetim un cop i altre i més vegades? Si sou conscients, jo us aconsello començar a reflexionar. A reflexionar sobre qualsevol tema que us sembli bé, inclos la “no-reflexió”, o l’opció de “passar-se o passar de tot”.
