Que l'experiència Déu que puguis tenir s'encarni en els altres (especialment en els que més ho necessiten) i en el món del qual tu participes i n'ets peça fonamental.
Aquest treball es per als alumnes que han de recuperar l'assignatura de la 1a avaluació. S'ha de penjar al bloc abans de l'últim dia dels examens finals de recuperació de la primera avaluació.
El treball consta de les següents parts:
Tenir acabades i les set activitats del bloc de la 1a avaluació i penjades al bloc personal.
Penjar al bloc les següents activitats:
Primera Activitat: Títol de l'entrada: Rec1a Aprofundim en la biografia.
Respon a les preguntes següents i aprofundeix-les tot raonant la teva resposta.
1. Recordes el primer moment que et vas sentir una persona separada de la teva família?
2. Pensa en una decisió que t’hagi costat molt de prendre.
3. Pensa en una acció que hagis fet i que et va costar molt.
4. Una acció teva de la qual estiguis orgullós/a.
5. Una cosa que no t’agrada haver fet.
6. Alguna cosa que et van ajudar a fer i de la qual n’estàs agraït/da.
7. Alguna cosa que volies fer i que no vas poder fer.
Segona Activitat: Títol d'entrada al bloc: Rec 1a Entrevistes amb sentit.
Cal que recerquis a la secció La Contra del diari la Vanguardia 5 entrevistes( que siguin de mesos diferents) que tinguin relació amb alguns dels aspectes dels blocs treballats a la 1a avaluació.
D'aquestes entrevistes:
Penja el títol i el link de l'entrevista i a sota fes un comentari del perquè l'has escollida tot remarcant-ne les frase més importants.
Explica el perquè recomanaries la lectura de cadascuna d'elles (entre 80-100 paraules cada comentari).
Amb quin aire de la vida dels quals hem treballat a l'aula el relacionaries? Raona el perquè de la teva tria.
He triat aquesta cançó ja que és una de les meves cançons preferides i creia que era adient escoltar-la ja que a classe estem parlant sobre el sentit de la vida i coses relacionades, per això la he triada perque penso que la cançó ens fa pensar una mica sobre la vida i els seus valors. Aquesta canço repeteix molts cops la mateixa frase, que és “Antes de que muera yo”, crec que és un tema molt particular ja que tots sabem que abans o després ens haurem de morir, algunes persones ho accepten més i d’altres ho accepten menys, però la realitat és aquesta. I la canço ens vol fer entendre que la vida sol passa un cop i que la hem d’aprofitar al màxim tant com poguem ja que mai se sap quan s’acabara.
Aquesta activitat és per arrodonir la part "els aires de la vida".
Abans o mentre llegeixes l'article pots escoltar aquesta música. Llegeix el següent article i raona les següents preguntes:
Quins "aires de la vida" creus que respiren cadascun dels protagonistes de la història? Per què?
Quins "aires de la vida" creus que necessiten respirar? Per què?
Quina de les situacions viscudes pels protagonistes creus que et seria més difícil de viure? Per què?
Recorda de penjar aquesta activitat en el teu blog abans del 29 de novembre.
Aquesta cançó, es diu
Astronaut. És una cançó en alemany que principalment parla de la vida com si
ell pogués veure-la des de fora i des de dintre.
I el que realment ens diu
fent les dues comparacions és que vol marxar de la terra perquè ja porta molt
de temps aquí i vol anar-se’n al cel com si fos un astronauta, perquè allà
tothom és tractat per igual, i ho enfoca com si al cel hi hagués la vida
perfecte que a la terra mai tindrem si seguim d’aquesta manera. A més diu que
vol marxar ja al cel perquè comença a ser com les persones de la terra i això
no li agrada. Des d’allà amunt pot veure-ho tot blau i molt bonic, però des de
sota, la terra, només es pot observar colors grisos.
Ell pel que veu a la
terra, se’n adona de que ens posem fronteres a nosaltres mateixos, només per provenir d’un altre lloc
o no compartir unes mateixes costums, un color de pell.... Segons ell hi ha
molts humans, però la humanitat no la veu en lloc, s’ha perdut.
Encara i així, creu que
hi ha persones com ell, que pensen que necessitem un canvi, persones que tenen
la raó, però per culpa de la nostra debilitat, no som capaços de fer-los cas, i
preferim seguir com ara sense cap mena de consciencia i fent el que a nosaltres
ens va millor per el moment i el que ens diuen o fan creure que és millor.
He escollit aqueta cançó perquè és una de les meves preferides i crec que té un significat molt bonic i que la situació en la que es troba el cantant, fàcilment ens podem trobar nosaltres.
La cançó és un lament d’algú que no ha pogut ajudar a un amic, que encara que ho volia fer, no ha sabut com fer-ho. I per culpa de no haver pogut ajudar-lo, la perdut. Crec que avui dia la societat, professors i pares ens diuen que hem d’ajudar a la gent que està trista o que té problemes, però no ens diuen com fer-ho i jo crec que no és una tasca tan simple i fàcil com ens diuen. El cantant diu en una entrevista que quan estava fent de monitor en un campament per a nois amb problemes, va conèixer a un noi de 17 anys que tenia més problemes dels que ell havia tingut. Aquest noi tenia problemes amb les drogues i que per culpa d’això havia perdut totes les amistats que tenia. Crec que el tema de la cançó és original, ja que ningú s’ha parat a explicar la impotència que sents quan vols estar al costat d’un amic i ajudar-lo però ell no et deixa, la impotència de no poder fer res.
He escollit aquesta cançó perquè fa setmanes ens van passar un vídeo a tutoria sobre els immigrants sirians que han de jugar-se la vida creuant el Mediterrani en unes condicions molt pobres per fugir de la guerra. Aleshores em va venir al cap una cançó que parla sobre la guerra d'Israel i Palestina - que no es el mateix tema, però al cap i a la fi no deixa de ser una guerra...- i la vaig veure adequada per posar-la davant la classe. Crec que tot el que diu es veritat i es nota que la lletra està treballada.
Llegeix atentament les 6 dimensions personals que trobaràs a la pàgina 16 i 17 del llibre de l'aula i que hem treballat a l'aula. Un cop ho hagis fet, descriu amb les teves paraules què suposa cadascuna d'elles i afegeix 4 exemples de com creus que les persones podem cultivar i treballar cadascuna de les dimensions per enfortir-les,tot raonant el perquè de la teva tria.
Visiona aquests dos videos i respon les preguntes següents:
Entrevista a Noemi Rocabert a la SEXTA (Clica aquí per veure l'entrevista). A quin barri i a quina ciutat pertany l'escola on treballa la Noemi Rocabert? Quins aires o dimensions personals creus que es "respiren" en aquesta entrevista? Raona la teva resposta.
Entrevista a la germaneta Júlia a la SEXTA. (Clica aquí per veure l'entrevista). Quins aires o dimensions personals creus que ha conreat la Júlia a la seva vida? Raona la teva resposta.
Cal que efectuïs l'entrada al teu bloc abans del 22 de novembre.
Heescollit aquesta cançó perquè voldria fer una
crítica sobre la barreja cultural en la nostra societat. Actualment hi ha molta
gent que pensa que el fet que cada cop hi haguin més immigrant al nostre país
és una cosa dolenta, i fins i tot alguns pensen que ens invadiran o alguna cosa
per l'estil. Personalment penso que la diversitat cultural i social és una cosa
molt enriquidora tant en l'àmbit personal com de país. Ja que fa trencar
perjudicis i estereotips, fa obrir el teu camp de visió, fent-te veure més
enllà de la teva realitat, aprenent de primera mà sobre altres pobles i
cultures. També hi ha gent que s'autoidentifica com no racista, quan enrealitat si ho és, per exemple al
metro si poden escollirseure's al costat d'una persona blanca o d'una
persona negra, escullen al costat de la persona blanca perquè pensen que la
negra pot ser un delinqüent, quan en realitat tenen la mateixa probabilitat de
ser un lladre una persona blanca una persona negra. No ser racista es demostra,
no es diu. A vegades cal obrir la nostra ment i realment investigar sobre un
tema, informar-se i no tancar-se amb una opinió tant xenòfoba, com bona part de
la població.
Escriu les frases més rellevants que hagis trobat a l'entrevista. Raona la teva resposta.
Al final de l'entrevista parla sobre la bellesa. Fes un llista de les darreres coses "belles" que hagis observat darrerament.
Darrerament hi ha persones que proposen que més que viure cada dia com si fos l'últim hauríem de viure'l com si fos el primer dia de la nostra vida. Quines diferències hi trobes en aquest tipus de pensament?
Cal que efectuïs l'entrada al teu bloc abans de l'1 de novembre.
He escollit la cançó "Another Brick In The Wall" de Pink Floyd. Aquesta cançó està fragmentada, per dir-ho d'alguna manera, en diverses parts. En el disc original, anomenat "The Wall" (el mur), aquestes parts no van una darrere l'altra, tot el disc explica una història concreta, i cada cançó descriu o narra etapes o aspectes de la vida d'una persona. La cançó més popular d'aquest disc és Another Brick In The Wall Part 2, ja que és la que conté la millor i més memorable part. La cançó que va abans d'aquesta, The Happiest Days Of Our Lives, sovint s'escolta juntament amb la part 2 ja que la primera és una espècie d'introducció a la segona. Bàsicament, la cançó "Another Brick In The Wall" està formada per "Another Brick In The Wall Part 1", "The Happiest Days Of Our Lives", seguida de "Another Brick In the Wall Part 2" i per últim "Another Brick In The Wall Part 3".
Per entendre bé la cançó que he proposat, s'ha de conèixer el context del disc en sí. El disc "The Wall" parla sobre un home que s'anomena Pink. Aquest personatge el va crear Roger Waters, guitarrista, cantant i cofundador de la banda, i el va modelar a partir de les vides del líder original de la banda, Syd Barret, i d'ell mateix. Narra com Pink perd el seu pare durant la Segona Guerra Mundial, pateix abús per part dels seus professors (recordem que en aquell temps les escoles britàniques tenien un sistema educatiu molt dur), té una mare sobreprotectora i com ell i la seva dona es divorcien. Tots aquests successos tan negatius contribueixen al seu abandonament de la societat, al seu metafóroic "mur" (d'aquí el nom), que el separa del món exterior i de la societat, que li ha fet mal. Es converteix en una estrella de rock i quan es divorcia cau en una depressió molt gran. Per tal de que actui als concerts, el metge l'ha de medicar, i quan surt a l'escenari, Pink creu que és un dictador feixista que comanda els militars de la SS sobre seguidors que ell considera que no són mereixedors d'estar en el concert. En adonar-se de què ha fet, es sumeix en una angoixa molt gran i desitja que tot al seu voltant deixi de passar i que acabi tot. Es sotmet a un judici intern i decideix que ha de trencar, destruir el mur. Per últim, l'àlbum acaba amb el principi d'una frase que continua a la primera cançó d'aquest, tancant així el cercle.
Another Brick In The Wall Part 1: En aquesta primera part surt com Pink, de nen, comença a distanciar-se, a poc a poc, de la realitat, de la societat. Es veu i escolta com Pink ha perdut el seu pare, com se sent sol sense una figura paternal i com busca algú que interpreti aquesta figura en la seva vida, com al parc: un home puja a Pink sobre un gronxador i Pink pensa que és el seu pare i el segueix per tot el parc, i finalment aquest li diu que el deixi en pau. Pink, fins i tot de petit, comença a distanciar-se de la societat que tan d'hora a la seva vida ja li ha fet mal.
The Happiest Days Of Our Lives+Another Brick In The Wall Part 2: Pink recorda com els seus professors de l'escola no s'aturarien davant res per tal d'erradicar qualsevol senyal d'individualitat dels seus alumnes, com disfruten de la humiliació d'aquests. Critica el sistema educatiu per fer que tots els alumnes siguin iguals, per ser cruel i dur. Pink s'imagina com els professors arriben a casa seva i allà reben la mateixa duresa i severitat que apliquen a les seves classes. Pink culpa aquest sistema educatiu i els professors per contribuir notablement en la construcció del seu "mur" psicològic, ja que aquesta etapa està plena de traumes.
Another Brick In The Wall Part 3: Pink descobreix l'últim maó del seu mur: la infidelitat de la seva dona. Descobreix que li ha estat infidel i decideix separar-se definitivament de la societat i de la realitat. Veu la separació com un desig, com una salvació, ja que tota la seva vida la societat li ha fet mal. També és la part on el metge li dona medicaments per tal de que actui i canti en els seus concerts.
He escollit aquesta canço no només perquè m'agrada el grup i el gènere d'aquesta cançó, sinó també pel significat que té. La història de Pink em sembla molt interessant, crec que és un tema molt interessant per debatre i reflexionar. També l'he escollit en part per la crítica al sistema educatiu. El que tenim actualment s'assembla molt poc en la execució al que hi havia en aquella època, però l'essència, la base segueix sent la mateixa: un lloc on els nens aprenen a estar callats. Per sort, les maneres han canviat, i ara el coneixement s'adquereix de millor manera.
Visiona i llegeix aquest còmic extret del llibre "Yes we camp! Trazos para una revolución."Un cop
cliquis l'enllaç hauràs d'anar a la plana 21 del llibre digital i llegir-lo fins la
plana 28, ambdós incloses.
Respon a les 7 preguntes següents (no oblidis de donar raons a les teves respostes!):
Una primera paraula que defineixi una emoció després de llegir el còmic.
Quan creus que comença
la pregunta pel sentit de la vida en aquesta història? Raona la resposta.
A la segona plana (pàg
22), què creus que simbolitza el contenidor?
Descriu què es veu dins
i fora del passadís? Per què un filat espinós?
A la plana 25, desxifra
i explica els senyals de la primera vinyeta. Què ens pretenen dir?
Enumera les coses que
cita el còmic i que poden fer despertar-nos.
Fes una valoració pròpia
de la teva experiència vital respecte al còmic.
Cal que efectuïs l'entrada al teu blog abans del 18 d'octubre.
L’activitat que comences és una de les més radicals que faràs. Segurament, en altres matèries en faràs algunes de semblants sobre què és l’ésser humà, quin és el sentit de la vida... Aquesta és sobre tu. És una activitat molt personal, que té com a objectiu que la puguis llegir en el futur. En concret, al final de la matèria, l’any vinent. Per això, un cop l’hagis acabat, te l’has de penjar al teu propi bloc. Així la tindràs a mà quan et faci falta. Qui ho sap? Potser la llegeixes mentre somrius d’aquí a vint anys!
Imagina’t que et diagnostiquen una malaltia greu i, en un moment de lucidesa, mires enrere en la teva vida i,amb la calma de qui ja no té por de res, contestes les preguntes següents:
— Com resumiries la teva infància? Quines són les persones a qui més has admirat i que més t’han ajudat?
— Com han estat els moments més importants de la teva vida (moments alegres, tristos...)?
— Quins han estat els moments més alegres de la vida?
— Quins els més tristos?
— Com et definiries a tu mateix en aquest moment de la vida?
— Quin creus que és el sentit de la teva vida?
— Creus que val la pena viure? Per què?
Pots afegir alguna altra pregunta que et vingui al cap o que hagis treballat a l'aula.
Recorda que el teu blog és personal i intransferible. Cal que ho pengis al teu blog amb el títol: Activitat 02 El meu jo
Data de termini per penjar-ho al blog personal: 11 d'octubre de 2016
La cançó ens comença parlant d'un home que tot i buscar viure una vida tranquil·la i amb pau, aconsegueix tot el contrari. Allà on ell s'instal·là, es va anar fent més i més gran fins a arribar a ser una ciutat. Durant la cançó s'expliquen les etapes que pateix la ciutat i finalment acaba explicant les conseqüències que té viure en aquesta societat d'avui dia centrant-se en una persona en concret. La cançó l'he triada perquè trobo que planteja molt bé les etapes que han tingut les ciutats a l'hora de desenvolupar-se a la història, i el que ha comportat l'actual sistema. La cançó passa per la industrialització i la forta influència del capitalisme. Finalment l'home que se'ns posa com a exemple, sembla que vulgui tornar a intentar allò que la primera persona nomenada a la cançó va fer: fugir del sistema i viure una vida senzilla i pròpia.
M'agrada el fet que la cançó planteja si és millor el sistema actual (amb educació, possibilitats de treball, amb "millor qualitat de vida", etc.) o potser viure a la natura una vida pròpia i on calguès només ser autosuficient per ser feliç.
He escollit aquesta cançó perquè és força moguda, i ens transmet energia per tot el dia, fet que és important perquè comencem les classes a les vuit del matí i encara estem adormits,
Aquesta és la primera activitat que penjaràs al teu bloc personal. Has de redactar la teva presentació personal explicant què esperes d'aquest nou curs que comença.
També et demano que escoltis la cançó del lema de l'any de Maristes "200 i més...Viu el somni" (pots veure la lletra de la cançó a l'agenda) i responguis a les següents preguntes:
Com "somies" la vida en teu grup/classe? Quines "actituds" et poden ajudar a "descobrir l'altre" per compartir un somni comú?
Aquesta activitat l'has de penjar abans del dia 20 de setembre de 2016.
PD: Recorda d'enviar l'adreça del teu blog a religio07@gmail.com.
T'envio aquest correu amb una proposta de cançó pel proper dimecres. Justament, és la cançó que he penjat en l'activitat que has posat per fer al blog, però em sembla bé compartir-la amb la resta de la classe.
L'he escollit, perquè és fàcil d'entendre, no és només una crítica i dóna el missatge més bàsic que hem de seguir per canviar les coses tal i com estant ara: fent algo, sense esperar a que Déu o algú altre ho fagi, ja que Déu ja ha fet la seva feina, que és crear-nos a nosaltres, com diu a la cançó.
Abans de llegir mira el clip!! Hola, aquest és un missatge per a tu, pels alumnes de batxillerat que tinguin ganes de compartir amb altres joves de Catalunya durant quatre dies de SETMANA SANTA. Una manera alternativa de viure la setmana!
Si estàs encuriosit/da et demano que et fiïs de mi i dels companys que hi aniran de l'escola. Ara bé, mira't el video promocional i si et remou alguna cosa. Pregunta-ho a alguns dels teus professors del cole: l'Uri, al Josep Maria, la Lluïsa, en Carles, en Llorenç, en Sergi... o alguns dels teus companys de classe que de 2n Batx que vàrem participar l'any passat...
He escollit aquesta cançó perque parla de totes les coses que hi ha en aquesta societat i tots els prejudicis que trobem. I realment el que necesitem és començar a imaginar sense por, conseguir escapar-nos d'aquest món i estar en un lloc més senzill sense que a ningú li importi el fet dels diners que guanyes, del que portes... Totes aquestes coses que la societat d'avui en dia té molt marcades.
L'he escollit perquè em fa pensar molt. Li trobo un missatge molt trist, però cert a la vegada. Ens trasmet que la societat és capaç de fer ulls clucs davant la gent amb problemes.
