dijous, 21 de febrer del 2013

En Martí ens proposa We Weren't Born To Follow de Bon Jovi


He escollit aquesta cançó perquè m'agrada i pel missatge que ens transmet.
La cançó diu que no hem nascut per seguir. Que hem de ser nosaltres mateixos i no un altre. Que creiem en el que vulguem i que lluitem per allò. Que no ens hem de rendir a la primera vegada quan et trobes en un problema.
En resum, hem de ser autèntics, forts i sobretot tenir esperança.


dijous, 7 de febrer del 2013

Vols venir amb nosaltres 4 dies de setmana santa a compartir amb joves?

Hola, aquest és un missatge per a tu, pels alumnes de batxillerat que tinguin ganes de compartir amb altres joves de Catalunya durant quatre dies de SETMANA SANTA. Una manera alternativa de viure la setmana!
Si estàs encuriosit/da et demano que et fiïs de mi i dels companys que hi aniran de l'escola. Ara bé, mira't el video promocional i si et remou alguna cosa. Pregunta-ho a alguns dels teus professors del cole: l'Uri, al Josep Maria, la Lluïsa, en Carles, en Sergi... o alguns dels companys teus de classe que de 2n Batx que vàrem participar l'any passat...
La Pasqua és una trobada de persones que volen aprendre a viure «mirant a fons». Celebrar la trobada és important. Com diu Pere Casaldàliga: «Tota la nostra vida hauria de ser una trobada, un encontre, trobar-nos amb nosaltres mateixos, trobar-nos amb el proïsme, trobar-nos amb la natura, trobar-nos amb Déu…». L’edició del 2013 serà la 40a vegada que les Avellanes acull un bon grup de joves per viure i celebrar la Pasqua. Al llarg d’aquests anys, molts joves han après a viure «mirant a fons», a l’estil de Jesús. Ara, aquesta invitació és per a tu! Estàs convidat/ada a venir a la «trobada» de la Pasqua de les Avellanes, a compartir les teves inquietuds, allò que vius i et fa viure. Aquests quatre dies a les Avellanes poden ser una experiència diferent al que vius en el teu dia a dia.
No ho dubtis, vine! T’esperem a Les Avellanes del 28 al 31 de març!

La Naomi ens proposa Man in the mirror de Michael Jackson


Esta es una canción que llevo escuchando toda mi vida, des de que me regalaron mi primer iPod que la tengo y jamás la he borrado, la he escuchado cientos de veces y jamás me he cansado y es que creo que tiene una letra clara, una letra con sentido que te hace pensar, pensar en como muchas veces sentimos una ansia profunda de ayudar pero realmente no nos ayudamos ni a nosotros mismos. Muchas veces se dice aquello de "¿Cómo vas a ir a ayudar a gente que no conoces si no ayudas a los que tienes cerca?" como si para ayudar a una persona desconocida primero tuvieras que ayudar a todas y cada una de las personas que conoces, pues bien, lo que dice la letra es que si quieres hacer un mundo mejor, primero tienes que mirarte a ti mismo y hacer un cambio y coincido al completo con ella, no te vale de nada, o de bien poco, (o al menos esta es mi opinión) ayudar a todos los que están a tu alrededor, a todos los que desconoces, a todos los que puedas si primeramente ni siquiera te has parado a pensar en qué es lo que debes cambiar tú de ti mismo.

También dice cómo vemos a la gente, a los niños por la calle, muriéndose de hambre y nos hacemos los ciegos escogiendo de esta manera no ver lo que pasa en el mundo, dar media vuelta y hacer ver que no existen, no queriendo ver sus necesidades. Como dice la canción, somos víctimas de un amor egoísta. Y ellos no huyen ni pretenden hacer ver que no pasamos, ellos se siguen unos a otros tras el viento porque no tienen lugar a donde ir, porque les evitan, no les dan importancia.

Realmente me encanta esta canción y creo que es perfecta para las cosas que trabajamos en clase. Es sincera y muestra una parte preciosa de Michael, su amor por la humanidad, por todo lo que nos rodea.