dijous, 12 de maig del 2011

En Guillem ens presenta "Zombie" de The Cranberries

He escollit aquesta cançó perquè parla sobre els joves "Marines" de l'exèrcit nord-americà que s'allisten per patriotisme i perquè es creuen els amos del mon i la justícia, i un ha de saber mirar els dos cantons i veure que no tenen aquest dret que s'han autoimposat de treure o donar la vida a gent inocent o culpable, tant se val. És una bona reflexió per recordar que fa res els EUA ha matat a Osama Bin Laden per venjança. Segurament s'ho mereixia, si. Però penso que tothom té dret a la vida o com a mínim a un judici just. Ara van pregonant que tenen un cos i un país que posen l'ordre i les lleis al planeta oblidant els drets humans que haurien de ser obligatoris per tothom i no només pels enemics de l'OTAN. Això no només parla dels EUA sinó de qualsevol cos militar arreu del mon.


Per escoltar-la, feu clic aquí

En Javier ens proposa "Nada es lo que parece" de Tres monos

La cançó que he escollit és "Nada es lo que Parece" del grup “Tres Monos”.La he escollit perquè podem trobar una clara crítica a la societat actual i com a partir d'aquesta venim condicionats. És una cançó que escoltava fa uns anys però crec que parla de coses interessants, com que naixem amb cadenes i que tot es més fàcil si ens deixem portar i no fem el que realment busquem, i després ens queixem si no trobem una felicitat.

Per escoltar-la, feu clic aquí

dimarts, 10 de maig del 2011

La Patricia ens presenta "Fear" de Lily Allen

He triat aquesta cançó perquè crec que la lletra és molt interessant. És una crítica a la societat en la que vivim, en la que ens importen més les coses materials, com parla a la lletra, com la roba, els diners, les joies tot i sabent que mor molta gent per a que la gent que s'ho pot permetre pugui aconseguir-ho. Crítica que actualment, les persones interessades que busquen la fama, són capaces de fer qualsevol cosa, nomès per ser persones considerades importants i que en la societat actual, estem programats per ser d'una determinada manera: per fer que ens agradin els luxes i cada vegada intentar aconseguir més del que volem nomès pel fet de ser els primers en tenir-ho i poder mostrar-ho als altres. Crec que la lletra fa reflexionar sobre la superficialitat de la societat actual, en que ens deixem emportar per els estereotips exigits per la pròpia societat i deixem d'actuar amb els valors que fan que la nostra vida pugui ser satisfactòria. També és interessant quan diu que està dominada per la por, per la por de no ser acceptada per aquesta societat que l'obliga a, per exemple, tenir una figura envejable, ser famosa, tenir molts diners, i ser reconeguda per així poder sentir-se algú en el món.


Per veure el clip, clica aquí


La Isabela ens proposa dues cançons una de Phil Collins i una de Kate Perry

Per a la meva proposta he triat dues cançons molt diferents entre elles.
La primera és un tema que crec que no molta gent coneix i en que la melodia per si sola ja porta a la reflexió i la malenconia. Com diu la cançó, nosaltres tenim la sort de viure en un paradís (encara que no hi donem rellevància perquè és la realitat de cada dia) i per egoisme, desconfiança, por... no som capaços de compartir ni una petita part d’aquest paradís amb persones que no tenen la sort de pertànyer-hi. Però és que això és totalment cert, i em fa sentir-me en part furiosa en part culpable, perquè vivim en una societat egoista, desconfiada i poruga que presumeix de ser “moderna”. I es que, al menys, el mínim que podem fer és regalar unes paraules a aquestes persones per fer-les apropar una mica més al paradís.


Per veure el clip, clica aquí


La segona és una cançó que segur que gairebé tothom coneix i que a primera vista pot semblar més comercial, però que té un missatge de fons que pot tocar el cor de moltes persones. La lletra dona ànims a aquelles persones que es senten diferents i creuen que per això son pitjors als demés, al mostrar que ser diferent no és un defecte sinó una qualitat perquè ens fa únics, i el que hem de fer és deixar anar l’espurna que portem a dins i convertir-la en uns focs artificials per demostrar tot el valor que tenim.
Espero que totes dues us agradin tant com a mi!


Per veure el clip, clica aquí