La Isabela ens proposa dues cançons una de Phil Collins i una de Kate Perry

Per a la meva proposta he triat dues cançons molt diferents entre elles.
La primera és un tema que crec que no molta gent coneix i en que la melodia per si sola ja porta a la reflexió i la malenconia. Com diu la cançó, nosaltres tenim la sort de viure en un paradís (encara que no hi donem rellevància perquè és la realitat de cada dia) i per egoisme, desconfiança, por... no som capaços de compartir ni una petita part d’aquest paradís amb persones que no tenen la sort de pertànyer-hi. Però és que això és totalment cert, i em fa sentir-me en part furiosa en part culpable, perquè vivim en una societat egoista, desconfiada i poruga que presumeix de ser “moderna”. I es que, al menys, el mínim que podem fer és regalar unes paraules a aquestes persones per fer-les apropar una mica més al paradís.

Per veure el clip, clica aquí

La segona és una cançó que segur que gairebé tothom coneix i que a primera vista pot semblar més comercial, però que té un missatge de fons que pot tocar el cor de moltes persones. La lletra dona ànims a aquelles persones que es senten diferents i creuen que per això son pitjors als demés, al mostrar que ser diferent no és un defecte sinó una qualitat perquè ens fa únics, i el que hem de fer és deixar anar l’espurna que portem a dins i convertir-la en uns focs artificials per demostrar tot el valor que tenim.
Espero que totes dues us agradin tant com a mi!

Per veure el clip, clica aquí