He escollit la cançó "Another Brick In The Wall" de Pink Floyd. Aquesta cançó està fragmentada, per dir-ho d'alguna manera, en diverses parts. En el disc original, anomenat "The Wall" (el mur), aquestes parts no van una darrere l'altra, tot el disc explica una història concreta, i cada cançó descriu o narra etapes o aspectes de la vida d'una persona. La cançó més popular d'aquest disc és Another Brick In The Wall Part 2, ja que és la que conté la millor i més memorable part. La cançó que va abans d'aquesta, The Happiest Days Of Our Lives, sovint s'escolta juntament amb la part 2 ja que la primera és una espècie d'introducció a la segona. Bàsicament, la cançó "Another Brick In The Wall" està formada per "Another Brick In The Wall Part 1", "The Happiest Days Of Our Lives", seguida de "Another Brick In the Wall Part 2" i per últim "Another Brick In The Wall Part 3".
Per entendre bé la cançó que he proposat, s'ha de conèixer el context del disc en sí. El disc "The Wall" parla sobre un home que s'anomena Pink. Aquest personatge el va crear Roger Waters, guitarrista, cantant i cofundador de la banda, i el va modelar a partir de les vides del líder original de la banda, Syd Barret, i d'ell mateix. Narra com Pink perd el seu pare durant la Segona Guerra Mundial, pateix abús per part dels seus professors (recordem que en aquell temps les escoles britàniques tenien un sistema educatiu molt dur), té una mare sobreprotectora i com ell i la seva dona es divorcien. Tots aquests successos tan negatius contribueixen al seu abandonament de la societat, al seu metafóroic "mur" (d'aquí el nom), que el separa del món exterior i de la societat, que li ha fet mal. Es converteix en una estrella de rock i quan es divorcia cau en una depressió molt gran. Per tal de que actui als concerts, el metge l'ha de medicar, i quan surt a l'escenari, Pink creu que és un dictador feixista que comanda els militars de la SS sobre seguidors que ell considera que no són mereixedors d'estar en el concert. En adonar-se de què ha fet, es sumeix en una angoixa molt gran i desitja que tot al seu voltant deixi de passar i que acabi tot. Es sotmet a un judici intern i decideix que ha de trencar, destruir el mur. Per últim, l'àlbum acaba amb el principi d'una frase que continua a la primera cançó d'aquest, tancant així el cercle.
Another Brick In The Wall Part 1: En aquesta primera part surt com Pink, de nen, comença a distanciar-se, a poc a poc, de la realitat, de la societat. Es veu i escolta com Pink ha perdut el seu pare, com se sent sol sense una figura paternal i com busca algú que interpreti aquesta figura en la seva vida, com al parc: un home puja a Pink sobre un gronxador i Pink pensa que és el seu pare i el segueix per tot el parc, i finalment aquest li diu que el deixi en pau. Pink, fins i tot de petit, comença a distanciar-se de la societat que tan d'hora a la seva vida ja li ha fet mal.
The Happiest Days Of Our Lives+Another Brick In The Wall Part 2: Pink recorda com els seus professors de l'escola no s'aturarien davant res per tal d'erradicar qualsevol senyal d'individualitat dels seus alumnes, com disfruten de la humiliació d'aquests. Critica el sistema educatiu per fer que tots els alumnes siguin iguals, per ser cruel i dur. Pink s'imagina com els professors arriben a casa seva i allà reben la mateixa duresa i severitat que apliquen a les seves classes. Pink culpa aquest sistema educatiu i els professors per contribuir notablement en la construcció del seu "mur" psicològic, ja que aquesta etapa està plena de traumes.
Another Brick In The Wall Part 3: Pink descobreix l'últim maó del seu mur: la infidelitat de la seva dona. Descobreix que li ha estat infidel i decideix separar-se definitivament de la societat i de la realitat. Veu la separació com un desig, com una salvació, ja que tota la seva vida la societat li ha fet mal. També és la part on el metge li dona medicaments per tal de que actui i canti en els seus concerts.
He escollit aquesta canço no només perquè m'agrada el grup i el gènere d'aquesta cançó, sinó també pel significat que té. La història de Pink em sembla molt interessant, crec que és un tema molt interessant per debatre i reflexionar. També l'he escollit en part per la crítica al sistema educatiu. El que tenim actualment s'assembla molt poc en la execució al que hi havia en aquella època, però l'essència, la base segueix sent la mateixa: un lloc on els nens aprenen a estar callats. Per sort, les maneres han canviat, i ara el coneixement s'adquereix de millor manera.
Moltes gràcies i que vagi bé,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada