Aquesta cançó no és l'original, però és l'única que he trobat. L'original va ser composta per la pel·licula "Temps Moderns" de Charles Chaplin i ens demana que somriguem encara que la nostra vida creguem que no valgui la pena, que somriguem encara que el nostre cor s'estigui trencant o que somriguem encara creiem que no val la pena, perquè si somrius, la vida es veu des d'una perspectiva diferent. És agradable aprendre a somriure encara que ens costi, i veure que la gent s'alegra pel teu somriure. I no tinguem por d'ensenyar el nostre somriure, perquè ningú és tan pobre com per no regalar un somriure a la gent que estima.Aquesta cançó m'ha donat forces més d'un cop per afrontar les coses amb un somriure, espero que us fagi somriure a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada