Després d ’escoltar aquesta cançó, m’ agradaria transmetre el missatge que diu la seva lletra a vosaltres: no som robots.
No estem programats per estar sempre per sobre de tot, perquè res ens pugui vèncer. De fet, una de les coses que ens fa ser humans és que cometem errors, que tenim els nostres punts dèbils...
Però encara hi ha una altra cosa que ens fa ser més humans: tenim sentiments. I de que ens serveix reprimir-los? Que jo sàpiga, de res.
Per això vull aconsellar-vos de que ploreu quan faci falta - no et fa ser més dèbil, de fet t’ ajuda a desfogar-te i a treure el que portes dins - , abraceu a algú pel simple fet de recordar perquè l’estimeu, admeteu que esteu enamorats, rigueu fins a no poder respirar...
Quan treus les teves emocions i sentiments a l’exterior, vius la vida amb plenitud. És així com realment algú es pot sentir “real”, tal i com diu la cançó.
També m’agradaria comentar la cita “ Better to be hated, than loved for what you’re not”. És una frase que m’ha estat acompanyant des de fa uns anys. No cal ser tant radical com dir que ser odiat és millor que ser estimat, però trobo que transmet un molt bon missatge: apropat a aquells que t’estimaran per com ets, no pel que vols aparentar ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada