En aquesta cançó hi veig un clar missatge de resposta a una societat impersonal que t’imposa una manera de ser marcada pels interessos de certes persones.
Ens trobem en una societat on sembla que tothom tingui un patró de vida definit des de que neix i que no pugui fer res per canviar-lo. A més a més el sistema aboleix els que intenten escapar de la rutina i sortir del camí que ens han construït per buscar-ne un de propi.
Aquesta cançó ens anima a no rendir-nos, a atrevir-nos a ser diferents, a ser originals, a ser únics i irrepetibles; i a més, a sentir-nos bé amb com som.
Personalment crec que tots hauríem de prendre exemple d’aquesta cançó i forjar-nos a nosaltres mateixos, perquè és la única manera que tenim de conèixer-nos de debò; i és només quan ens coneixem profundament i ens acceptem i agradem tal com som quan podem dedicar-nos als demés, quan podem començar a prosperar interiorment perquè ja tindrem una base d’on partir.
I és que la clau del progrés personal és tenir una base on començar. Hi ha moltes persones que defensen el progrés personal interior, però si no es coneixen a ells mateixos poc podran prosperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada